Anuario 1998

Alemania
Argelia
Argentina
Birmania
Bolivia
Brasil
Chile
China
Colombia
Congo
Corea del Norte
Corea del Sur
Dinamarca
Ecuador
España
Francia
Gran Bretaña
India
Irlanda
Italia
Japón
Libia
Marruecos
Mauritania
Nigeria
Paraguay
Perú
Portugal
Sáhara Occidental
Sudáfrica
Sudán
Tailandia
Taiwán
Túnez
Venezuela
Mauritania
Mauritania, un lento y costoso proceso hacia una independencia mal elaborada
Ton Galindo

Tot i la poca participació a les eleccions presidencials del 12 de desembre de 1997, el president Maaouya ould Taya, s’ha fert reelegir per un segon mandat de sis anys. L’oposició, desconfiant de la transparència dels resultats, ha decidit boicotejar les votacions. Tanmateix, ja va protestar per la visita que el president francès, Jacques Chirac, va fer a Mauritània, tres mesos abans de les eleccions, la qual cosa es va interpretar com un acostament a un règim de govern que no respecta els drets humans.

El problema étnico

Un fet important que va tenir repercusió internacional va ser la difusió per la cadena France 3, d’un documental sobre l’esclavisme que segueix persistint a Mauritània tot i que, en teoria es va abolir oficialment l’any 1981. Arran del reportatge, els militants antiesclavistes Boubacar ould Messaould líder de SOS- Esclaus i Cheikh Saad Bouh Kamara president de l’Assossiació mauritana dels drets humans, van ser acusats de difondre un fet fals.
El 24 de març van ser condemnats a tres mesos de presó, però el president Taya els va indultar després d’una forta campanya de mobilització internacional.

La gestió econòmica
El govern de Mauritània no s’ha caracteritzat precisament per un bon aprofitament dels seus recursos naturals.
No ha estat capacitat per protegir un dels seus principals ingressos econòmics, com ara la pesca, tenint en compta que és el país amb una costa que produeix la més gran quantitat de pesca del món.
D’altra banda, la producció de mineral de ferro, que representa la principal riquesa amb un 56 % d’exportació mundial, actualment ha sofert una greu devallada.
Les institucions internacionals, però, segueixen mantenint una gran confiança en aquest país pel que respecta el ser resurgiment econòmic. La Banca africana va decidir concedir un prèstac de 4.4 milions de dòllars a l’any 1998 i el Banc mondial de 430 milions per un període comprès entre l’any 1998 i l’any 2001.

Condicionants polítics
Dos fets condicionen la vida politica del país: la guerra del Sàhara i els enfrontaments ètnics, fins que al 10 de juliol de 1978 es produeix el cop d’estat militar que posa fi al mandat d’Ould Daddah.
El coronel Ould Salek es fa càrrec del pais fins que a finals de 1979 s’anomena primer ministre el coronel Mohamed Juna Ould Haidalla, nascut al Sàhara Occidental i simpatitzant de la causa del Front Polisari. El 5 d’agost es posa fi a la participació mauritana en la guerra del Sàhara. Al 1980 aboleix definitivament l’esclavatge i elabora un codi de justicia basat en la llei islàmica (xaria), estableix acords amb el règim d’Irak i anomena un govern civil presidit per Sidi Ahmed Ould Bneijara per anar cap a la democracia.
El 12 de desembre de 1984 mentre està a l’estranger es destituit i el CMSN (Comité Militar de Salvació Nacional) posa a Ould Sidi Ahned Taya de president i primer ministre de la República.

Cronología año   1998

14 de gener.. El president Ould Sidi Ahned Taya fa dimitir dos ministres acusats de perdre el control en el seu departament.

gener. Detenen tres persones vinculades amb la defensa dels drets humans.

febrer. El president redistribueix les responsabilitats de tres membres del seu gabinet.

març. El president perdona a cinc activistes dels drets humans, els quals van ser sentenciats al febrer, després que sortissin per una televisió francesa, on van parlar sobre les injusticies a Mauritània.

juliol. El president fa una redistribució del Gabinet.


Periodismo Internacional © 2017 | Créditos
Facultat de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull