Anuario 1999

Afganistán
Alemania
Angola
Arabia Saudí
Argelia
Argentina
Australia
Austria
Birmania
Brasil
Bulgaria
Burundi
Chile
China
Colombia
Congo
Corea del Norte
Corea del Sur
Costa Rica
Cuba
Ecuador
Egipto
El Salvador
España
Estonia
Filipinas
Francia
Gran Bretaña
Guatemala
Honduras
Hungría
India
Indonesia
Irak
Irán
Irlanda
Israel
Italia
Japón
Jordania
Kazajstán
Kirguistán
Kuwait
Líbano
Libia
Marruecos
México
Nicaragua
Nigeria
Pakistán
Panamá
Paraguay
Perú
Polonia
Portugal
República Checa
Rumania
Sáhara Occidental
Siria
Sri Lanka
Sudáfrica
Tayikistán
Túnez
Uruguay
Uzbekistán
Venezuela
Vietnam
Irán
Reformistas y conservadores, descontentos con la política del presidente Jatamí
Jordi Mumbrú

Tant la població més reformistes del país -que a les eleccions del 1997 van apostar pel president Mohamad Khatamí-, com els setors més conservadors -que el van criticar des de bon principi- es mostren desconformes amb la política que ha dirigit fins ara el president.

El sistema constitucional

La división ideológica de Irán

Des que Mohamad Khatamí va aconseguir el poder a les urnes d’Iran, l’any 1997, el país ha experimentat un lent apropament cap a Occident sense despendre’s de la Revolució Islàmica. Els conservadors del país -que poseeixen un enorme poder- han reprimit constantment els nous gestos progressites mentre que els reformistes els consideren insuficients.
Es va poder veure una clara mostra d’aquesta divisió quan els joves universitaris iranians van començar una sèrie de manifestacions per condemnar el tancament del diari reformador Salam. La repressió que va ordenar l’aiatolà Ali Khamenei va acabar amb les ganes de manifestar-se dels universitaris i amb un nombre d’entre cinc i onze morts, i centenars de ferits.
Manifestacions estudiantils
El dia 10 de juliol d’aquest any, entre 10.000 i 15.000 estudiants de la universitat de Teheran van sortir al carrer per defensar la llibertat d’expressió i mostrar, així, la seva discomformitat amb la nova llei de premsa, imposada pel Tribunal Especial del Clergat (format per majoria conservadora), que va obligar el tancament del diari Salam. El guía espiritual i màxim exponent del sector més conservador del país, l’aiatolà Alí Khamenei, va demanar a la policia i als basiyis -milicians islàmics voluntaris- que reprimissin els “elements corruptes i contra-revolucionaris”. Una tasca que van complir amb exagerada contundència, i que va provocar, segons els manifestants, la mort d’entre cinc i onze joves, així com centenars de ferits i nombroses detencions.
El president Khatamí ha intentat impulsar des de la seva elecció l’any 1997, amb el 70% dels vots, una política reformadora que s’ha vist frenada per les institucions de poder que controlen els sectors més conservadors.
Represió anunciada
En aquesta ocasió, però, el president va acabar condemnant les manifestacions dels estudiants, i va recolzar la forta repressió que havia anunciat l’aiatolà Khamenei. Tot i així, la revolta es va extendre cap a les ciutats més properes a la capital, i va aplegar unes 20.000 persones, segons fonts oficials. Alguns països com els EUA, Israel o Egipte van defensar la revolta i condemnar la repressió.
Aquesta intromissió internacional va ser criticada pel Govern de Teheran, que dos dies després dels avalots va organitzar una nova manifestació, en favor del règim religiós, que va reunir, segons l’agència oficial iraniana IRNA, prop d’un milió de persones. Una de les assistents, coberta de cap a peus amb un chador negre, descrivia així, la raó ...

Cronología año   1999

18 de gener: Troben els cossos de tres nous intel·lectuals assassinats.

10 de febrer: El president, Mohamad Khatamí, destitueix el ministre d’Informació per la seva implicació amb els crims dels intel·lectuals de finals del 1998.

12 de febrer: El president Khatamí promet ampliar les llibertats d’Iran, en el 20é aniversari de la Revolució Islàmica.

10 de març: Khatamí visita el president del Govern italià, Massimo D’Alema. Es converteix en el primer líder iranià que visita Europa des de la Revolució Islàmica.

14 de maig: Khatamí visita Síria per intentar millorar les relacions d’Iran amb els països àrabs.

17 de maig: Khatamí visita Aràbia Saudí.

9 de juliol: El Parlament de Teheran endureix la llibertat de premsa. El Tribunal Especial del Clergat ordena el tancament del diari reformista Salam.

15 de juliol: Després de diverses manifestacions universitàries demanant llibertat d’expressió, el Govern anuncia una forta repressió. Multitudinària manifestació dels conservadors a favor del tancament del diari reformista.

26-30 d’octubre: Khatamí visita París. Dies més tard fa un discurs reconciliador amb els EUA.

4 de novembre: Celebració dels 20 anys de la Revolució Islàmica.


Periodismo Internacional © 2019 | Créditos
Facultat de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull