Irak
OTAN: Les divisions a causa de la guerra passen factura a l'organisme
Daniel Moreno

nombre d'opcions en què l'Aliança podria ajudar en cas d'una acció militar, i els països han estat convidats a estudiar-les, però no s'ha pres cap decisió de moment". Pel secretari general de l'OTAN, si fracassava la missió dels inspectors d'armes de l'ONU i el Consell de Seguretat autoritzava la intervenció perquè entenia que no s'havien respectat els termes de la resolució 1.441, l'Aliança tenia "l'obligació moral" de seguir als Estats Units en la guerra i subministrar-li tota l'ajuda que demanés.

Tot just una setmana després de la cimera de Praga, algunes veus del cercle de Bush ja havien reclamat una implicació directa de l'organisme en cas de l'esclat d'una eventual guerra a l'Iraq. Paul Wolfowitz, subsecretari de Defensa, va entrevistar-se amb Robertson i els ambaixadors aliats a principis del mes de desembre a Brussel·les, en una reunió on va expressar els desitjos de Washington perquè l'OTAN participés de forma activa durant i després de la guerra contra el règim de Saddam. "L'Aliança ha de ser capaç en aquesta ocasió de contribuir a la pressió contra Iraq", va declarar Wolfowitz, que va advocar per una participació a través del comandament del sud d'Europa.

La petició formal del govern dels Estats Units per activar la defensa de Turquia no va arribar fins al 16 de gener de mans del mateix Paul Wolfowitz, un dels falcons més durs del Pentàgon. Robertson va descriure aquesta petició com un exercici "normal, prudent i dissuasiu de planificació de defensa", a la vegada que remarcava que no s'havien fixat dates per fer-la efectiva i mantenia les seves esperances en un compliment de la resolució 1.441 per part de Bagdad.

Gairebé un mes més tard, i després de quatre reunions del Consell Atlàntic celebrades els dies 6, 10, 11 i 13 de febrer per aprovar la defensa de Turquia, l'OTAN continuava paralitzada per les decisions de França, Bèlgica i Alemanya de no cedir a la demanda que plantejava Washington. Després de successives reunions i desacords finals, el ministre de Defensa belga, André Flahaut, va criticar Robertson per crear encara més fissures dins de l'organització amb la seva política de convocar i desconvocar reunions en el darrer minut amb l'assessorament dels Estats Units, amb la qual cosa s'interpretava que ho feia amb l'objectiu de pressionar el trio en desacord. "Totes aquestes reunions i suspensions estan crispant la gent i creant fissures en el si de l'organització", va declarar Flahaut, mentre França i Alemanya sostenien que ...

Página anterior

Cronología  

2002

21 de novembre

La cimera de Praga confirma l'ampliació de l'OTAN a set nous països per al 2004. També aprova la doctrina de la guerra preventiva a tot el món en la lluita contra el terrorisme internacional i la creació d'una Força de Reacció Ràpida dotada de 20.000 soldats. L'OTAN recolza la resolució 1.441 aprovada pel Consell de Seguretat de l'ONU.

29 de novembre

L'OTAN assegura que estaria disposada a activar l'article V del Tractat de l'Aliança per protegir qualsevol dels seus membres en cas de guerra a l'Iraq. Els Estats Units manifesten la seva voluntat que l'organització tingui rellevància en cas que esclati el conflicte.

5 de desembre

Els Estats Units reclamen una implicació directa de l'Aliança en cas de guerra en una reunió entre el subsecretari de Defensa, Paul Wolfowitz, i els representats dels països aliats.

26 de desembre

L'OTAN assegura que recolzarà els Estats Units en cas de guerra. Robertson afirma que encara no hi ha cap pla definit per implicar l'OTAN.



2003

17 de gener

Els Estats Units sol·liciten formalment l'ajuda militar de l'OTAN a Turquia en cas de guerra. Robertson es manifesta a favor de la petició nord-americana i es compromet a recolzar l'ONU perquè faci efectiva la resolució 1.441. Alemanya deixa entreveure les primeres reticències a aquest acord.

Del 6 al 13 de febrer

Es fan quatre reunions del Consell Atlàntic per aprovar l'ajuda militar a Turquia que acaben en fracàs per les reticències d'Alemanya, França i Bèlgica i la impossibilitat d'aconseguir un consens.

14 de febrer

Hans Blix i Mohammed el Baradei presenten el seu informe sobre el desarmament iraquià al Consell de Seguretat de l'ONU.

17 de febrer

El Comitè de Plans de Defensa aprova l'ajuda a Turquia després de 13 hores de negociacions. Bèlgica aconsegueix introduir una frase a la resolució que condiciona l'ajuda a les negociacions al Consell de Seguretat de l'ONU.

27 de febrer

Estats Units exclou l'OTAN de la participació en la futura guerra i acusa França i Alemanya de "pacifisme equivocat" per la seva actuació durant les negociacions.

4 de març

Reunió dels representants militars dels països membre de l'OTAN per aprovar una ajuda addicional per Turquia. Les negociacions acaben en fracàs.

14 de març

Fragates d'Espanya, Portugal i els Estats Units, pertanyents a l'OTAN, escorten embarcacions de reserva i transport del Pentàgon per l'estret de Gibraltar en el seu camí al Golf Pèrsic.

20 de març

Inici de la guerra a l'Iraq sense la participació de l'OTAN.


Periodismo Internacional © 2020 | Créditos
Facultat de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull
Aviso legal | Política de protección de datos | Política de Cookies