|
La “revolució” d'Hugo Chávez duu gairebé dos anys convulsionant Veneçuela, un país que ha augmentat els seus nivells de pobresa, els seus nivells d'atur i que ha perdut la confiança en el model d'Estat que volia implantar el excoronel. El revolucionari s'enfronta ara al judici de la societat veneçolana i a la dels mitjans i dels dirigents internacionals. Des de diferents fronts, interns i externs, s'ha acusat a Chávez d'autoritari i d'ignorar les demandes de les classes mitges i dels empresaris, que des de l'inici del chavisme van témer el plantejament econòmic i social de l'ara president. Però en els cinc anys que porta al capdavant del país, Chávez no ha satisfet a part de la societat veneçolana i ha desestructurat la convivència entre el Govern i els ciutadans. Part dels veneçolans busquen el mateix canvi que creien que aportaria Chávez, després de les mil acusacions de corrupció que havien rebut els anteriors governs. El president representava un estil oposat al que s'associava a la resta dels polítics, molts d'ells vinculats món empresarial. |
 |
Aquest any s'han viscut dos moments crucials: la recollida de signatures en el mes de novembre per a obligar a Chávez a organitzar un referèndum sobre la seva continuïtat com president i la parada nacional que va començar al desembre de 2002 i que va acabar 63 dies després. El primer es veu com una esperança que es recuperi el diàleg i la democràcia, segons els membres d'oposició, i el segon com la mostra més clara del rebuig a les polítiques i l'estil del president. Chávez s'havia negat reiteradament a acceptar la convocatòria d'un referèndum per analitzar la seva gestió. Per fi, va accedir a donar el pas previ, és a dir, la recollida de signatures. Però aquestes esperances han estat ràpidament contestades pel propi president, que ha qualificat el firmazo de “megafrau”. Els observadors de la OEA (Organització d’Estats Americans) han qualificat aquesta recollida de signatures com “correcta”. En referència al Consell Nacional Electoral, òrgan que controla i valida les signatures de la convocatòria, Chávez va afirmar: “Estic segur que s'imposarà la saviesa de l'àrbitre, del CNE. Si l'àrbitre reconegués aquestes signatures, no es podria jugar. Aquest Govern no reconeixeria això, diria que així no hi ha joc. A mi m'han de convèncer signatura per signatura i petjada per petjada perquè hagi joc".
El fet que l'oposició s'hagi unit sota un mateix col·lectiu, la Coordinadora Democràtica, és un clar símptoma de la situació, un grup que ha ajuntat a dos dels partits històrics en la democràcia veneçolana, una de les més “ferms” d'Amèrica Llatina: el socialcristià COPEI i el socialdemòcrata Acció Democràtica (AD), dos partits que es van alternar el poder des dels anys 50 i que van consagrar el model bipartidista en la política veneçolana. Però aquesta organització no compta únicament amb el suport d'aquests dos grups, sinó que en ella també s'agrupen 23 partits més, la Confederació Nacional de Treballadors (el sindicat més important del país), 20 ONG i la Federació de Càmeres i associacions de Comerç i Producció (Fedecámaras), un dels lobbys més poderosos en l'escenari veneçolà. El president ha aconseguit que tant treballadors com empresaris vulguin que se’n vagi del poder. Però aquest prototip de “rei sol bolivià” és insistent i no ha posat (ni els hi està posant) les coses fàcils als seus adversaris o als que, almenys, dubten de la seva gestió al capdavant del país. El president no s'ha rendit, i no ha deixat pas a les demandes de referèndum que revocaria del ...
|
| |
|
|
|
|
Cronologia any
2003
3 de gener. Sorgeixen les primeres veus de replantejament de la vaga després de les primeres fisures entre l'oposició. Veneçuela porta des del 2 de desembre de 2002 en vaga general.
4 de gener. 30 ferits després d'un dur enfrontament entre l'oposició i els partidaris del president Chávez a Caracas.
8 de gener. Els bancs anuncien un tancament de 48 hores per a mostrar el seu suport a la vaga contra Chávez.
10 de gener. L'oposició flama a l'Exèrcit a la desobediència contra el president.
14 de gener. Veneçuela perd 4.000 milions de dòlars per l'atur de la indústria petroliera.
15 de gener. L'Organització d'Estats Americans (OEA) crearà el Grup de Països Amics de Veneçuela per a intervenir en la crisi que està vivint el país.
16 de gener. Chávez demana a l'oposició que endarrereixi la consulta sobre la seva continuïtat al capdavant de Veneçuela.
23 de gener. Chávez suspén el mercat de divises per a frenar la fugida de capitals de Veneçuela.
24 de gener. Els partidaris de Chávez mostren la seva força amb una marxa multitudinària sobre la capital. Per altra banda, es produeixen 2.000 acomiadaments en PDVSA, la companyia que controla el petroli veneçolà.
31 de gener. L'oposició proposa retallar el mandat de Chávez.
4 de febrer. Chávez celebra la fi de la vaga i anuncia dures mesures de càstig contra l'oposició.
19 de febrer. El president i l'oposició segellen un pacte contra la violència després de 100 dies de lluita.
31 de març. Chávez revela que va ordenar bombardejar una zona fronterera amb Colòmbia. Les tensions amb el president colombià, Álvaro Uribe, augmenten. Encreuament d'acusacions entre els dos Gabinets.
24 d'abril. Chávez i Uribe intenten llimar els seus diferències i restablir el comerç en la zona fronterera comú.
2 de maig. Un mort en una manifestació contra Chávez a Caracas.
24 de maig. Chávez accepta celebrar el referèndum sobre la continuïtat del president en el seu càrrec.
29 de maig. EL president signa un acord amb els dirigents de Coordinadora Democràtica, òrgan que agrupa a l'oposició veneçolana, perquè es faci el referèndum
14 de juny. Un mort en noves protestes a Caracas contra Chávez.
1 de juliol. Chávez viatja a Cuba en una altra mostra del seu apropament al règim cubà.
20 d'agost. L'oposició recull tres milions de signatures per a demanar el referèndum sobre la continuïtat de Chávez.
21 d'agost. Milers de veneçolans marxen a Caracas contra el president del país.
24 d'agost. Desenes de milers de partidaris de Chávez celebren a Caracas els seus tres anys de poder.
13 de setembre. El Consell Nacional Electoral (CNE), òrgan que controla els processos electorals del país, afirma que les signatures recollides per l'oposició per a celebrar el referèndum no són vàlides.
27 de setembre. El referèndum contra Chávez se celebrarà al febrer de 2004.
26 de novembre. El president afirma que s'han recollit 2,6 milions de signatures per sol·licitar referèndums revocatoris contra 37 diputats de l'oposició.
29 de novembre. Comença la recollida de signatures (firmazo) per aconseguir la celebració del referèndum contra Chávez.
3 de desembre. L'oposició afirma que ha reunit 3,8 milions de signatures. Chávez qualifica de “megafrau” el firmazo i s'enfronta al secretari general de la OEA, César Gaviria.
5 de gener de 2004. Començarà la verificació de les signatures per part del Consell Electoral Nacional.
|
