|
Al 2004, les poques esperances que el país havia posat en aconseguir una transició democràtica han desaparegut amb el cessament de Khin Nyunt, el primer ministre, que tenia fama d'ésser un dels membres més oberts del règim i que semblava estar disposat a iniciar el tan somiat salt cap a la democràcia. De totes maneres, encara que era l'únic membre de la Junta que donava la sensació que podia deixar enrere la dictadura militar, Nyunt va ser durant 20 anys el màxim responsable de l'Oficina Nacional d'Intel·ligència, que tenia entre les seves funcions la persecució de tots els opositors polítics. |
 |
El camí cap a la democràcia s'ha vist tallat, ja que Than Shwe, el cap de l'Estat Major (assumeix els màxims càrrecs de l'Estat, el Govern i la institució armada: president de la junta militar, ministre de Defensa, cap de l'Estat Major de l'Exèrcit i comandant en cap dels Serveis de Defensa), ha nomenat com a substitut de Nyunt a Soe Win, un membre de la línia dura del Consell per a la Pau i el Desenvolupament de l'Estat (SPDC), com es fa anomenar la Junta Militar des de 1997. A l'agost del 2003 la Junta va anunciar que convocaria una convenció nacional, el que ells van anomenar “fulla de ruta”, per a poder convocar unes eleccions justes i lliures al país.
Però en unes declaracions posteriors a l'anunci de la convenció nacional, Khin Nyunt no va fer cap referència a l'alliberació de Aung San Suu Kyi, ni al fet que els militars estiguessin disposats a lliurar el poder, cosa que feia suposar que la convocatòria de la convenció només era una estratègia per a guanyar-se la simpatia internacional.
Finalment, el SPDC va decidir convocar, el 17 de maig, la reunió nacional sobre la Constitució que hauria de regir el país quan la dictadura militar, que va imposar el general Ne Win al 1962, doni pas a una democràcia. Per a aquest acte la junta va convocar a tots els partits de l'oposició, encara que alguns d'ells van boicotejar les converses i van decidir no assistir, com va ser el cas d'alguns partits que representen a minories ètniques i, sobretot, de la Lliga Nacional de la Democràcia (LND), el partit que dirigeix Suu Kyi.
Aquest darrer cas mostra una de les moltes contradiccions del règim, ja que el SPDC va convidar a Aung San Suu Kyi a la reunió, probablement per les pressions internacionals, però no li van aixecar l'arrest domiciliari que se li va imposar al maig del 2003, així que, òbviament, no va poder assistir-hi.
Suu Kyi, Premi Nobel de la Pau 1991, és la líder de la LND i és una gran activista en favor de la democràcia. Al 1990, quan la Junta va decidir convocar eleccions amb la certesa que las guanyarien, Suu Kyi va ser la guanyadora dels comicis electorals amb un 80% dels vots, encara que la Junta Militar va decidir impugnar els resultats en considerar que “alguns votants es van equivocar en emetre el vot”, segons va publicar el diari “La llum de Myanmar”. Des d'aleshores, ha passat gran part del temps sota arrest domiciliari, situació en la que encara es troba actualment, després que el SPCD decidís prorrogar l'arresto el passat ...
|
| |
|
|
|
|
Cronologia any
2004
5 d'abril. El govern birmà convoca a Aung San Suu Kyi, a una conferència sobre la constitució però no es pronuncia sobre el seu alliberament. Suu Kyi és Premi Nobel de la Pau i líder del partit opositor a la dictadura militar birmana, Lliga Nacional per a la Democràcia. Actualment està sota arrest domiciliari.
15 d'abril. 14 Premis Nobel demanen l'alliberament d'Aung San Suu Kyi, que va ser detinguda al maig del 2003 i després de patir una intervenció quirúrgica roman sota arrest domiciliari.
19 d'abril. L'alliberament d'Aung San Suu Kyi es pot produir en uns dies segons l'enviat especial de la ONU a Birmània, Razali Ismail.
22 d'abril. La ONU condemna a Birmània per violació dels drets humans i les llibertats. La sistemàtica violació de drets humans se materialitza en la detenció de líders polítics, maltractaments i tortures als detinguts, absència de llibertats i la manca de drets de la població indígena. A més es fan judicis sense garanties processals.
27 d'abril. Birmània aplaça el “Procés de Bangkok” previst per al 29 i 30 d'abril. Aquesta reunió tractarà sobre el procés de democratització del règim. L'aplaçament no aporta cap data concreta.
14 de maig. El partit d'Aung San Suu Kyi, la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), ha anunciat que no assistirà a la convenció sobre la constitució organitzada per la junta militar, davant el mutisme del govern sobre l'alliberament de la seva líder.
17 de maig. Comença a Birmània la conferència sobre la constitució sense la presència del principal partit de l'oposició i d'alguns dels líders de les minories del país.
1 de juny. La junta militar arresta a set membres de la Lliga Nacional per a la Democràcia. Per distribuir panflets entre la població amb els que reclamaven l'alliberament immediata de la líder del partit, Aung San Suu kyi, al complir-se exactament un any del seu darrer arrest domiciliari.
1 de juliol. L'ASEAN (Associació de Països del Sud-est Asiàtic) evita mostrar-se crítica amb el règim birmà.
2 de juliol. La UE critica l'actitud conciliadora de l'ASEAN amb Birmània. No volen que Birmània, Cambodja i Laos puguin assistir a la reunió de l'ASEM el proper mes d'octubre por no respectar els drets humans.
18 d'agost. Kofi Annan exigeix l'alliberament immediat d'Aung San Suu Kyi.
6 de setembre. La UE acorda participar a la cimera ASEM (reunió països asiàtics i europeus) tot i la presència de Birmània.
20 de setembre. Relleu a la junta militar de Birmània, provocat pel cessament de quatre ministres, entre ells el d'Afers Exteriors fins ara un dels homes forts del govern i ferm defensor del lideratge del president.
7 d'octubre. S'inicia la reunió de l'ASEM, a la que s'incorporaran els 10 nous països europeus de la UE i tres països asiàtics, Laos, Cambodja i Birmània.
9 d'octubre. L'ASEM finalitza amb la voluntat d'enfortir les relacions entre Europa i Àsia.
11 d'octubre. La UE amplia les seves sancions contra Birmània perquè no s'han produït progressos al respecte dels drets humans.
19 d'octubre. Tailàndia revela divisions a la cúpula militar que governa Birmània.
20 d'octubre. L'immobilista règim militar birmà cessa al primer ministre oberturista. Segons la versió oficial, va abandonar el càrrec a petició pròpia i per motius de salut. Tailàndia informa que Khin Nyunt, l'ex president birmà, està sota arrest domiciliari.
25 d'octubre. La junta militar de Birmània torna a la seva línia dura al substituir al cap de govern Khin Nyunt, arrestat i acusat de corrupció, per Soe Win. L'antic cap de govern buscava la democràcia.
26 d'octubre. Xina i l'ASEAN (Brunei, Laos, Cambodja, Vietnam, Indonèsia, Filipines, Birmània, Singapur, Malàisia i Tailàndia) han arribat a un acord per a crear la major zona de lliure comerç del món.
19 de novembre. La Junta anuncia l'alliberament de 4.000 presos.
20 de novembre. Alliberen al segon d'Aung San Suu Kyi, Min Ko Naing.
25 de novembre. La Junta anuncia l'alliberament de més de 5.000 presos, que sumats als 4.000 que va anunciar que alliberaria el mes passat, suposa un total de més de 9.000 presos en llibertat.
13 de desembre. La Junta allibera a Htwe Myint y Thu Wai empresonats per repartir panflets en 1995.
26 de desembre. Un tsunami amb epicentre proper a Indonèsia també afecta a les costes birmanes.
|
