|
L'any ja semblava finalitzat i l'actualitat del 2004 resolta, quan el 26 de desembre va arribar la notícia de la tragèdia. Un sisme submarí amb l'epicentre molt pròxim a la indonèsia regió d'Aceh, a l'illa de Sumatra, havia arrasat les costes de la zona i de diversos països dels voltants: Tailàndia, Birmània, Bangla Desh, Sri Lanka, Índia, i fins i tot havia arribat a les llunyanes Somàlia i Kenya. |
|
 |
Les dades oficials adverteixen que hi ha uns 100.000 morts a Indonèsia encara que el nombre de damnificats -persones que han perdut les seves cases i no posseeixen aliments- és molt superior. Encara a dia d'avui, no se saben les conseqüències que pot tenir aquest fenomen meteorològic encara que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha advertit que el nombre de morts per epidèmies durant els dies posteriors al tsunami pot ser superior al de les víctimes provocades directament per aquest. Per altra banda, els experts anuncien que l'economia del país no es veurà excessivament afectada, encara que sembla que els ciutadans d'Aceh poden trigar uns set anys, aproximadament, en tornar a reconstruir la zona.
De totes maneres, el 2004 ha estat un any dramàtic per a l'estabilitat d'un país com Indonèsia que continua demostrant la dificultat que suposa mantenir la sobirania sobre un territori tan ampli, amb més de 13.000 illes, i en el que s'han viscut diverses convocatòries de comicis electorals.
Des de la caiguda del règim de Suharto, que va governar des de 1966 fins a 1998, les reformes a les lleis electorals del país s'han anat succeint i, per exemple, han servit per a anar restant importància al paper dels militars en l'Assemblea Nacional, on tenien uns escons reservats que han decrescut a poc a poc fins a desaparèixer. Des de 1998, Indonèsia ha tingut un règim constitucional al qual el president era triat per un període de 5 anys, tenia amplis poders i formava el Gabinet de 17 ministres que l'ajudarien a governar. El càrrec de president el triaria l'Assemblea Nacional, igual que el de vicepresident. Però a l'any 2002 l'Assemblea va decidir aprovar unes altres lleis que reformaven el sistema electoral del país i el van dur cap a una democràcia directa, en la qual el poble gaudeix de la potestat de triar el president i el vicepresident sense intermediaris.
Aquests canvis electorals han provocat que Indonèsia hagi viscut durant aquest any un fenomen clau a la seva història i que ha tingut lloc per primera vegada el 5 de juliol: la possibilitat de triar per sufragi universal directe el president de la República. Per això, els indonesis han hagut d'acudir a votar en tres ocasions durant aquest any: una per a triar als membres que componen l'Assemblea Nacional i dues per a triar al president del país.
La primera d'elles va ser la convocatòria de les eleccions legislatives, i va tenir lloc el 5 d'abril, quan prop de 147 milions d'indonesis van ...
|
| |
|
|
|
|
Cronologia any
2004
6 de febrer. L'ex cap de les forces armades als governs de la transició indonèsia, el general Wiranto, testificarà per les acusacions de crims de guerra durant el procés d'independència de Timor Oriental. Aquests fets van tenir lloc al 1999 quan milers d'independentistes timoreses van morir i 250.000 van ser deportats al convocar-se un referèndum per votar la independència del país.
9 de març. Reducció de la pena, de tres anys a 18 meses, pel líder espiritual de Jemaah Islamiyah. Abú Bakar Bashir. Bashir havia estat condemnat per infringir les lleis sobre inmigració i falsificació.
25 de març. Suharto, president d'Indonèsia entre 1967 i 1998, es col·loca al front de la llista de corrupció de Transparència Internacional. Es va apropiar d'entre 15.000 i 35.000 milions de dòlars.
5 d'abril. Se celebren les segones eleccions generals des de la caiguda de Suharto i es presenten 24 partits. El Golkar, el partit de Suharto, és el favorit.
16 d'abril. Noves acusacions contra el líder espiritual de Jemaah Islamiyah. Encara no s'han especificat les acusacions, la fiscalia ha cridat a declarar al clergue Abú Bakar Bashir en relació amb possibles connexions amb grups terroristes.
21 d'abril. El general Wiranto és triat candidat a la presidència d'Indonèsia pel partit de Suharto (Golkar).
29 d'abril. Jakarta es proposa tornar a detenir a Abú Bakar Bashir quan surti lliure. Bashir acaba aquest divendres la condemna a la que va ser sentenciat per la seva relació amb els atemptats contra esglésies cristianes al Nadal del 2000, un vincle que no li va suposar només un pena lleu.
30 d'abril. Jakarta deté novament al clergue Abú Bakar Bashir perquè el considera el líder de Jemaah Islamiyah, considerada el braç local d'Al-Qaeda.
4 de maig. El turisme a Indonèsia creix un 21%, després de la crisi provocada per l'atemptat de Bali a l'octubre del 2002 i l'epidèmia de SARS que va afectar al sud-est asiàtic l'any passat.
5 de maig. El partit de Suharto, Golkar, guanya a les eleccions generals. La formació del govern dependrà de les aliances que es pactin entre els principals partits i les forces minoritàries.
10 de maig. El tribunal especial de drets humans de Timor Oriental llença una ordre de busca i captura contra el general Wiranto, candidat a la presidència d'Indonèsia pel Golkar, per crims de guerra.
19 de maig. Indonèsia suprimeix la llei marcial d'Aceh que torna a estar governada per lleis civils a partir d'avui, quan es compleix exactament un any des que el govern indonesi decretés la llei marcial, després del fracàs del pla de pau amb els rebels separatistes.
26 de maig. Segons declaracions de Jack Roche, acusat de diversos intents d'atemptats contra interessos israelians i occidentals, el clergue Bashir va ordenar avortar un atemptat a Austràlia. Amnistia Internacional denuncia que la guerra contra el terrorisme ha provocat la retallada dels drets humans a Àsia. A Indonèsia el conflicte armat d'Aceh s'ha agreujat després del fracàs dels processos de pau.
1 de juny. S'inicia la campanya electoral per a les eleccions presidencials a Indonèsia que se celebren el proper 5 de juliol. Els candidats són el general Susilo Bambang Yudhoyono del Partit Despertar Nacional (PKB), el general Wiranto pel Partit Golkar i l'actual presidenta Megawati Sukarnoputri del Partit Demòcrata Indonesi Lluita (PDI-P).
18 de juny. La corrupció li ha costat a Indonèsia 2.350 milions de dòlars durant els dos darrers anys. De la investigació es desprèn que 108 dels casos de corrupció detectats han tingut lloc durant el primer quadrimestre del 2004. Generalment es materialitza en l'ús indegut de fons de l'estat o en la sostracció per a ús privat del diner públic.
5 de juliol. Indonèsia tria per primer cop al seu president per sufragi universal directe. Els sondejos donen com a guanyador a Susilo Bambang Yudhoyono, ex ministre de seguretat de l'actual presidenta Megawati i general retirat.
7 de juliol. Indonèsia celebrarà una segona volta electoral per triar president, al no arribar cap dels candidats la majoria absoluta per governar.
23 de juliol. El tribunal constitucional d'Indonèsia invalida la llei antiterrorista que va permetre condemnar als autors de l'atemptat de Bali. El tribunal ha al·legat que la constitució indonesa, de 1945, reconeix que les lleis no es poden aplicar amb caràcter retroactiu i d'aquesta forma qüestiona tot el procés judicial.
27 de juliol. Megawati i Susilo Bambang Yudhoyono disputaran la segona volta de les presidencials que se celebrarà el 20 de setembre.
28 de juliol. El líder espiritual de Jeemah Islamiyah, Abú Bakar Bashir, romandrà a la presó.
28 de setembre. Un informe de la ONG Human Rights Watch denuncia que l'exèrcit indonesi tortura als detinguts d'Aceh.
4 d'octubre. Susilo Bambang Yudhoyono, guanyador oficial de les eleccions d'Indonèsia amb un 60,6% dels vots. Megawati Sukarnoputri, l'actual presidenta, només ha aconseguit el 39,4%.
7 d'octubre. Amnistia Internacional denuncia violacions dels drets humans a la regió d'Aceh.
15 d'octubre. La fiscalia indonesa presenta nous càrrecs de terrorisme contra el líder espiritual de Jemaah Islamiyah, Abu Bakar Bashir, per la seva presumpta implicació a l'atemptat terrorista contra l'hotel Marriott.
18 d'octubre. La policia indonesia acusa de conspiració a Abú Bakar Bashir en relació amb l'atemptat de Bali.
20 d'octubre. Susilo Bambang Yudhoyono jura el càrrec de President d'Indonèsia.
21 d'octubre. Susilo Bambang Yudhoyono forma govern amb ministres aliens a la classe política tradicional indonesia i fa un potent departament d'Economia. Al govern hi ha 4 dones entre els ministres i cap membre és del partit PDI-P.
26 de desembre. Un sisme submarí amb epicentre proper a la regió d'Aceh ha afectat a tot el país.
|
