|
El sistema polític mexicà estableix que el president només pot romandre un màxim de 6 anys en el poder, sense possibilitat de ser reescollit. De no existir aquesta llei, l'actual president d'Estats Units de Mèxic des de 2000 difícilment es tornaria a presentar, i si ho fes, gaudiria de poques possibilitats d'èxit. Els motius? El descontentament popular per la gestió del president Vicente Fox i el ressorgiment del PRI, partit en el poder durant 71 anys i derrotat en les urnes fa quatre anys. |
|
 |
L'arribada de Fox al poder al juliol de 2000 va ser vista per molts com l'arribada de la democràcia a Mèxic i el primer pas per a la modernització del país. No obstant això, el temps està demostrant que el president panista només oferia un canvi lampedusiano. Un canvi o projecte al que Fox sempre s'ha mostrat disposat, però que el desenvolupament del seu mandat ha anat diluint, provocant un desencantament cada vegada més generalitzat entre la població. Moltes són les reformes que ha volgut llençar endavant en aquest 2004 i que han caigut en sac trencat. Al març, el president va proposar la reforma dels sistemes de Seguretat Pública i de Justícia Penal, per a augmentar d'aquesta manera la seguretat del país i ampliar la carta de Drets Humans. L'èxit d'aquesta reforma suposaria un important pas avant per a solucionar el problema de la delinqüència, un dels més greus que acuiten a Mèxic en l'actualitat. El pla de Fox preveu la creació d'una Policia Federal Nacional, resultat de la fusió de l'Agència Federal d'Investigació (AFI) i la Policia Federal Preventiva (PFP). A més, en el marc d'aquesta proposta s'incloïa també l'aplicació de la presumpció d'innocència, ja que, malgrat figurar en la Constitució de 1917, mai s'ha aplicat de forma explícita. Una altra novetat estaria en els judicis orals. Actualment es realitzen en privat davant la policia. Amb la reforma se celebrarien davant un jutge i acompanyant a l'imputat estaria un advocat. Fins al moment, al costat de l'acusat es sentava una persona de la seva confiança encara que no tingués estudis de dret. Aquesta proposta del president mexicà va ser remesa al Congrés que encara deu decidir la seva aprovació.
Totes aquestes mesures tenen per objectiu acabar amb el crim organitzat a Mèxic, una xacra que mou anualment uns 900 milions de dòlars. L'empresa de seguretat Kroll xifra en 3.000 el nombre de segrests que es produeixen cada any en el país. El Sistema Nacional de Seguretat Pública, organisme públic encarregat de coordinar les forces de seguretat del país, en canvi, afirma que en 2003 el nombre de segrests va baixar un 27%. Sigui com fora, els mexicans no viuen segurs. A finals de juny, l'assassinat dels germans Gutiérrez Moreno, fills del representant de la signatura d'automòbils Mercedes Benz, que van ser segrestats i assassinats una vegada la seva família va pagar 5 milions de pesos per a rescatar-los, va provocar un moviment de repulsa que va derivar en una gran manifestació de va recórrer de ...
|
| |
|
|
|
|
Cronologia any
2004
5 de gener. Un grup d'homes armats assalta una presó i alliberen a 25 reus, cinc dels quals pertanyen al Cartell del Golf. 11 de febrer. L'esposa del president Vicente Fox, Marta Sahagún anuncia la seva intenció de presentar-se a les eleccions presidencials previstes per a 2006.
23 de febrer. Un vídeo mostra al president del Partit Verd (PVEM) i senador de Quintana Rosego, Jorge Emilio González, negociant suborns.
3 de març. El president de l'Assemblea Legislativa de la Ciutat de Mèxic, René Bejarano, anuncia que deixarà el càrrec després d'haver-se difós un vídeo en el qual se li veu acceptat diners d'un empresari.
24 de març. El ex canceller mexicà, Jorge Castañeda, presenta la seva candidatura a les presidencials de 2006.
29 de març. El fundador del Partit de la Revolució Democràtica, Cuauhtémoc Cárdenas, dimiteix de tots els seus càrrecs en el partit encara que no renuncia a presentar-se a les presidencials de 2006.
30 de març. El Govern de Vicente Fox proposa una dràstica retallada de les subvencions als partits i una revisió de la carta de drets humans del país asteca.
31 de març. Detingut l'empresari d'origen argentí Carlos Fumada, acusat de subornar a membres del Partit de la Revolució Democràtica (PRD)
26 d'abril. Fox presenta la reforma judicial més àmplia i ambiciosa de la història de Mèxic.
3 de maig. Crisi diplomàtica entre Mèxic i Cuba. Fox retira al seu ambaixador de L'Havana i demana a l'ambaixador cubà que abandoni el país. El motiu són les valoracions de Cuba sobre l'empresari asteca Carlos Fumada, detingut en la illa, i les crítiques de Fidel Castro a Mèxic per votar recentment en contra de la Revolució Cubana en la Comissió de Drets Humans de l'ONU.
4 de maig. Mèxic no dóna per trencades les seves relacions amb Cuba, encara que afirma que la situació està en “l'avantsala de la ruptura total”.
21 de maig. El president del PRD, Leonel Godoy va denunciar ahir la campanya que s'està portant a terme contra el seu candidat a les presidencials i actual alcalde de Ciutat de Mèxic, Antonio Manuel López Obrador, per a apartar-lo dels comicis de 2006.
16 de juny. Fox remitent al Congrés un projecte de llei perquè els mexicans que viuen fora del país tinguin dret a vot.
27 de juny. Gran manifestació a Mèxic DF contra la inseguretat ciutadana. La mobilització és donada suport per Vicente Fox, que busca erosionar la imatge de l'alcalde López Obrador.
7 de juliol. Fox anuncia que tant ell com la seva esposa abandonaran la política al final de mandat en 2006.
14 de juliol. L'expresident de Mèxic, Luis Echeverría, acusat de genocidi i crims de lesa humanitat durant el seu mandat.
15 de juliol. Cárdenas (PRD) confirma la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2006.
19 de juliol. Mèxic i Cuba reprenenreprenen les relacions diplomàtiques després de la crisi de maig. El restabliment es va produir després d'una reunió de diverses hores entre els cancellerscancellers de Cuba i Mèxic, Felipe Pérez Roque i Luis Ernesto Derbez.
23 de juliol. El fiscal especial mexicà, Ignacio Carrillo Prieto, presenta càrrecs criminals contra l'expresident de Mèxic, Luis Echeverría, acusat de la matança de 25 estudiants en 1971.
24 de juliol. El jutge federal César Flores denega l'ordre de detenció a l'expresident Luis Echeverría per genocidi al considerar que els fets que se li imputen ja han prescrit.
25 de juliol. La fiscalia apel·larà a la Suprema Cort de Justícia la decisió del jutge Flores de no detenir a Echeverría.
31 de juliol. El president Vicente Fox i l'alcalde de Ciutat de Mèxic, Antonio Manuel López Obrador, es reuneixen per primera vegada en 13 mesos. De la reunió no van sortir acords substancials. 1 d'agost. Eleccions en tres estats: Oaxaca, Baixa Califòrnia Nord i Aguascalientes. En els dos primers s'imposa el PRI mentre que en el tercer ho fa el PAN.
23 d'agost. La policia mexicana deté al Gilillo, un dels principals narcotraficants de Mèxic acusat de controlar gairebé la meitat de la droga de la zona fronterera amb EUA.
29 d'agost. Uns dos-cents mil manifestants donen suport a l'alcalde de Ciutat de Mèxic, qui està sent investigat per la Justícia Federal. La investigació, suposadament incitada per Fox, tracta d'apartar del camí al candidat millor situat per a les eleccions de 2006.
1 de setembre. L'oposició mexicana boicoteja a Fox durant el seu discurs davant el Congrés, mitjançant pancartes i insults durant la seva al·locució.
6 d'octubre. Vint diputats de Ciutat de Mèxic pertanyents al PRD, en protesta contra el pla del Govern central d'obligar a l'Ajuntament a assumir la despesa de l'educació pública.
10 d'octubre. La Fiscalia General deté al ex tresorer de Ciutat de Mèxic, Gustavo Ponce, acusat de frau, enriquiment il·lícit, blanqueig de diners i extorsió.
18 d'octubre. La Procuraduría del DF vincula a l'expresident Carlos Salinas de Gortari amb Carlos Fumada, l'empresari acusat de subornar a membres del PRD.
26 d'octubre. Fox i el primer ministre canadenc, Paul Martin, signen l'Aliança Mèxic-Canadà per a impulsar una relació bilateral més àmplia.
10 de novembre. L'exsecretari particular de l'alcalde Andrés Manuel López Obrador i expresident del Congrés capitalino, René Bejarano, és arrestat pel delicte d'ús de recursos de procedència il·lícita o rentat de diners.
14 de novembre. El PRI venç clarament els comicis en Tamaulipas, Puebla i Sinaloa.
18 de novembre. El PRI impugna els resultats electorals de l'estat de Tlaxcala.
19 de novembre. Fox impugna els pressupostos de Egresos per al 2005, aprovat per les fraccions del PRI, PRD, PT i Convergència en la Càmera de Diputats.
24 de novembre. Una multitud assassina i incendia a dos agents la Policia Federal Preventiva en Tláhuac, un suburbi de Districte Federal.
|
