|
El candidat de Movimiento Al Socialismo (MAS), Evo Morales, va aconseguir un triomf històric al convertir-se amb el primer president indígena de Bolívia i a més, guanyador per majoria absoluta. El líder del MAS va rebre el suport del 54% dels sufragis mentre que el seu opositor, l'expresident Jorge Quiroga, va quedar molt per sota amb el 28'5% de l'escrutini. El resultat d'aquestes eleccions ha estat rebut amb molta expectativa ja que el país viu, des de fa tres anys, un període de manifestacions massives i s'han derrotat dos presidents: Gonzalo Sánchez de Lozada i Carlos Mesa. Els sondeigs preelectorals no esperaven una victòria d'aquesta magnitud, tot i així, la curta majoria del MAS no permetrà a Morales governar amb facilitat; temes com el control dels hidrocarburs i la demanda d'una nova estructura regional del país apareixen com a punts crítics pel futur Govern. |
Bolívia, el segon país amb més riquesa energètica d'Amèrica Llatina, viu una prolongada crisi energètica que arrastra des de l'any 2003. Les causes són diverses, però el punt àlgid d'enfrontament es troba en al control energètic del país. Des de fa dues dècades, hi ha tres companyies inversores que recullen la major part de beneficis de la producció de gas bolivià.
Evo Morales va anunciar el procés de nacionalització del gas promès en la campanya electoral de manera que el nou govern revisarà els contractes amb les indústries energètiques d'acord amb la nova Llei d'Hidrocarburs, aprovada pel Parlament l'any 2004. Aquesta llei augmenta els impostos de producció de gas de 18% al 50% per les empreses estrangeres i estipula la creació d'una petrolera estatal.
La trajectòria de la gestió dels hidrocarburs ha sigut llarga i molt controvertida. L'any 2000 l'ex-president Gonzalo de Lozada va promoure un pla per exportar el gas a la costa oest dels Estats Units. Aleshores les manifestacions i disturbis populars que s'oposaven a l'exportació del gas no van parar, fet que van conduir a la sortida del poder del president a l'octubre del 2003. A més, els bolivians de les regions amb més riquesa energètica, com la província de Santa Cruz, demanaven l'ús del gas per la industrialització local.
La nova Llei d'Hidrocarburs vigent actualment, també va provocar vagues indefinides i manifestacions a les principals ciutats com La Paz i Sucre durant els mesos de gener i febrer, perquè el que era aleshores president i successor de De Lozada, Carlos Mesa, va retallar les subvencions estatals de gasolina i va augmentar un 20% el preu dels combustibles i s'havia negat a firmar la llei d'Hidrocarburs alegant que espantaria a la inversió estrangera. Però les protestes van obligar que finalment el Congrés la promulgués.
Incertesa pel futur de les empreses petrolíferes
La incertesa de les empreses petrolíferes per la Llei d'Hidrocarburs ha anat en augment en conèixer l'espectacular triomf de Morales i les seves expressades intencions de nacionalitzar el gas. Bolívia, ocupa una posició clau en el sistema energètic regional de sud Amèrica, amb projecció en el mercat internacional. L'hegemonia del mercat del gas bolivià està repartit entre tres grans grups: la companyia brasilera Petrobras, l'empresa francesa Total i el grup hispano-argentí RepsolYPF.
Segons la reforma d'hidrocarburs, en un plaç de 180 dies s'han de revisar els contractes amb aquestes ...
|
