Anuario 1998

Alemania
Argelia
Argentina
Birmania
Bolivia
Brasil
Chile
China
Colombia
Congo
Corea del Norte
Corea del Sur
Dinamarca
Ecuador
España
Francia
Gran Bretaña
India
Irlanda
Italia
Japón
Libia
Marruecos
Mauritania
Nigeria
Paraguay
Perú
Portugal
Sáhara Occidental
Sudáfrica
Sudán
Tailandia
Taiwán
Túnez
Venezuela
Libia
El coronel Gadafi se enfrenta solo a la justicia internacional por el “caso Lockerbie”
Ton Galindo

Un dels problemes més greus en què s’enfronta el govern libi de cara a les relacions internacionals és el recolzament que aquest país ha donat a diferentes organitzacions armades, a més de la “incontinència” verbal del coronel Gadafi.

La teoría de Gadafi

Líbia ha mostrat simpaties, i fins i tot, ha deixat els seus camps d’entrenament a moviments independentistes d’altres països, com ara Irlanda, Còrsega, Filipines i el País Basc. A moviments opositors minoritaris del Níger, Malí i Mauritània i a grups extremistes i radicals, sobretot les faccions palestines de Abu Nidal i del Septiembre Negro.
Un altre problema afegit amb que es troba el govern libi és que després del desmembrament del comunisme a la Unió Soviètica i a la Europa oriental, s’ha quedat sol com a únic representant internacional, real o no, del terrorisme internacional i com a enemic únic del nou ordre internacional.
El règim libi i els seus serveis d’espionatge han quedat com els únics responsables de tots els actes terroristes que s’han produït en els darreres 20 anys.
Per agreujar més la situació del govern libi i del coronel Gadafi, l’atemptat amb bomba comès contra el vol 103 de la Pan Am sobre Lockerbie (Escocia) l’any 1988, on es calcula que van morir prop de 300 persones ha suposat un greu enfrontament amb la resta del món.
L’embargament aeri decretat per l’Organització de les Nacions Unides contra Líbia no està en vies d’una possible negociació.
L’oposició de Gadafi a enviar els dos sospitosos de l’atemptat perquè siguin jutjats a EUA o a la Gran Bretanya. només fa que les relacions siguin cada cop més tenses.
Gadafi alega que aquests dos ciutadans libis no tindrien un judici just i fa propostes perquè puguin ser jutjats en un país neutral. La seva política per trancar l’aillament aeri a que està sotmés, la dirigeix a signar acords amb Itàlia, que sembla estar disposada a normalitzar els llaços amb la seva excolònia.
Si la justicia internacional no es manté amb l’embargament aeri fins que es resolgui el cas Lockerbie, es juga el seu prestigi.

Cronología año   1998

28 de febrer. Líbia guanya una batalla en el litigi pel “cas Lockerbie”. Londres adverteix que la demanda d’extradició de dos libis segueix vigent. El tribunal de l’ONU accepta estudiar una denúncia de Trípoli per les sancions imposades per l’atemptat. (Atemptat contra el vol 103 de Pan American que va costar la vida a 259 persones. L’avió va caure a Lockerbie després d’esclatar. 2 agents dels serveis secrets de Líbia estan inculpats.

14 d’abril .Líbia jutja en rebel.lia antics responsables dels EUA pels raids aeris de 1986. Un exconseller de seguretat nacional i un excap de la CIA de Reagan acusats pel règim de Gadafi. 12 anys després dels atacs nordamericans contra Trípoli i Bengazi, el régim de Muammar al Gadafi ha obert un procés simbòlic per jutjar-ne els responsables.

25 d’abril. Itàlia trenca la prohibició de sobrevolar Líbia. Aterren a Trípoli per alliberar 2 italians perquè l’empresa on treballen saldi un deute contret amb el pais.

10 de juliol. Itàlia i Líbia firmen un acord de pau després de 30 anys de disputes. Itàlia es compromet a col.laborar en la desactivació de mines a Líbia i ajudar en projectes de infraestructura.

29 d’agost. Trípoli rebutja una entrega inmediata dels dos libis. Gadafi critica l’acord de l’intercanvi.


Periodismo Internacional © 2018 | Créditos
Facultat de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull