Anuario 1998

Centroamérica
Caribe
Unión Europea
Magreb
Extremo Oriente
Asia Meridional
Magreb
Una región abonada al islamismo más radical por la ineficacia internacional
Ton Galindo

Generalment es tendeix a distingir entre el Petit Magrib, que comprén els tres països centrals, Algèria, El Marroc i Tunissia, i el Gran Magrib, que inclou Líbia, Mauritània i l’excolònia espanyola del Sàhara Occidental.

El tratado de la Unidad del Magreb Árabe

Des de les primeries de segle, diferents moviments rebels han tingut lloc al Magrib. Tots ells comparteixen, com a mínim, una estratègia, la unitat islàmica, i una tàctica, la conssecució d’aquesta mitjançant la lluita contra el colonitzador.
D’aquesta manera, els diferents règims que governen les nacions d’El Magrib volen legitimar el seu domini, més o menys directament, amb l’Islam, que consideren en tot, el seu protector.
Els països del sur i de l’est del Mediterrani no s’han lliurat del desastre social i cultural produit per l’establiment d’unes estratègies de desenvolupament inadecuades, la formació d’unes èlits dirigents, en la seva majoria dictatorials i molt improductives culturalment, així com d’una desruralització portada a terme sense cap coherencia.
Els governs no han estat legitimats per cap concens, sinó que han arribat al poder la majoria de les vegades per la força. Això ha donat peu a que les capes socials més desafavorides s’acollissin a la religió com a mesura per a reivindicar el sentiment de comunitat. D’aquesta manera l’Islam es converteix en una politica religiosa. De fet apareix com l’única força capaç de fer front a l’estat d’aculturació provocada per la colonització.

L’unió d’El Magrib àrab
Els països d’El Magrib es veuen en la necessitat d’intentar dirigir les seves relacions amb l’exterior d’una manera unitaria. perquè nomès així podran gaudir d’unes avantatges que en comparació amb d’altres regions del món els hi estan vetades. Amb tot cal afegir les aventatges d’ordre intern només possibles amb un procés d’unificació, com ara les possibilitats d’incrementar els recursos productius afavorint una economia d’escala. També amb l’unificació es podrien resoldre el problemes derivats de l’època colonial quant a les fronteres i el reconeixement de les sobiranies.
La forma en la qual Espanya va portar a terme la descolonització del Sàhara Occidental, i que va acabar amb l’acord tripartit de Madrid, va acabar amb la incipient convergència ...


Periodismo Internacional © 2019 | Créditos
Facultat de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull