Anuario 1998

Centroamérica
Caribe
Unión Europea
Magreb
Extremo Oriente
Asia Meridional
Centroamérica
La política neoliberal hace que el nivel de vida centroamericano toque fondo
Glòria Ayuso

El Fons Monetari Internacional ha imposat programes econòmics molt estrictes als països centreamericans per tal de renegociar el deute i facilitar-los el poder pagar, al menys, els interessos que genera. Aquests programes han obligat als governs, sense excepció, a aplicar polítiques neoliberals que han empitjorat la situació econòmica de la societat civil. L’objectiu de les mesures és ingressar més divises, augmentar les exportacions i aconseguir alleujar les importacions.

El procés de globalització i la identitat nacional

Els governs centreamericans han disminuït la despesa en sanitat, ensenyament i seveis socials; disminuït els guanys de l’exportació i augmentat els costos de l’importació, fomentat la privatització de les indústries públiques, que han venut a inversors estrangers; reduït els llocs de treball; alhora que han mantingut grans conreus de productes bàsics destinats a l’exportació. Aquestes mesures graven directament a la població centreamericana i l’han portat a un major grau d’empobriment. A Mèxic, la caiguda del preu del petroli, que representava una gran entrada de divisa, ha tingut encara unes conseqüències més desastroses, ja que el govern del Partido Revolucionario Institucional (PRI) ha retallat encara més els pressupostos destinats als serveis socials. Així, el nivell de vida de la població centreamericana continua baixant a passes accelerades.
De la mateixa manera, els governs destinen les ajudes internacionals a afavorir els sectors econòmics més ben situats.
Davant d’aquesta situació s’estan començant a aixecar veus que demanen que les ajudes del Fons Monetari s’acompanyin d’un seguiment que vetlli per la transparència del sector financer i pel desenvolupament real del país.
Una cursa de privatitzacions
Una de les mesures aplicades per eixugar el dèficit és la privatització d’empreses públiques. En aquest sentit, l’any 1998 es caracteritza en especial per les privatitzacions de les companyies telefòniques estatals. L’èxit de Panamà an la venta de la seva telefònica l’any anterior ha animat a la resta a fer el mateix. Nicaragua, complint les condicions imposades per l’FMI, ha venut més del 40% dfe la companyia telefònics a un operador estranger, i més del 50% d’un banc, a més de les empreses d’electricitat i manteniment d’aigua. El Salvador, a l’igual que Hondures, ha privatitzat al juliol la seva telefonia mòvil i fixa. Guatemala, a més de la seva companyia de telefonia, també ha posat en mans privades la d’electricitat i l’administració de ports, ...


Periodismo Internacional © 2019 | Créditos
Facultat de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull